L'avaluació diagnòstica
D’acord amb la Llei orgànica d’educació (LOE) i amb el seu desenvolupament a Catalunya (decrets 142/2007 i 143/2007) i tal i com es preveu en les resolucions per a l’organització i el funcionament dels centres, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic, centrada en les competències bàsiques del currículum.
L’avaluació diagnòstica és una avaluació de caràcter orientador i formatiu per als centres i informatiu per a les famílies i el conjunt de la comunitat educativa. No determina, per tant, l’expedient acadèmic individual de l’alumnat.
L’avaluació diagnòstica ha de permetre avaluar l’assoliment de la competència comunicativa lingüística i de la competència matemàtica al final del cicle mitjà d’educació primària i del segon curs de l’ESO.
L’avaluació diagnòstica, conjuntament amb altres indicadors, ha de permetre als centres analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent dels primers cursos de cada etapa educativa per aconseguir la formació i els aprenentatges que estableix el currículum. Aquesta actuació en el camp de l’avaluació educativa ha d’esdevenir una eina útil per a l’avaluació formativa dels centres.
Per tal de proporcionar als centres un instrument homogeni de mesura, l’elaboració de les proves i les pautes per a l’administració i la correcció són externes. Això no obstant, l’administració, la correcció i l’anàlisi de resultats de les proves són a càrrec dels equips docents dels centres.
El curs 2011-2012 és el tercer que s’aplica l’avaluació diagnòstica.
